Teulada de teula
A Teulades Ponent treballem a Mollerussa, l'Urgell i el Segrià. La teula ceràmica és el material de la immensa majoria de cobertes d'aquí i el que millor envelleix. Té una sola regla dura, i és la que més sovint es trenca en una reposició: les peces d'un vessant han de ser del mateix motlle.
Els tipus que trobem per aquí
No cal ser expert per identificar la teva: es distingeixen a simple vista des del carrer i val la pena saber-ho abans de comprar cap peça de reposició.
La corba, o àrab
La de tota la vida: peces en forma de canal, unes cap amunt i altres cap avall. És la que domina als cascs antics i la que dona a un carrer l'aspecte que té. Es col·loca peça a peça i és la més fàcil de recuperar.
La romana
Pla amb una onada a un costat, en una sola peça. És la que més es posa avui en obra nova i en substitucions, perquè cobreix més metres amb menys peces i el seu encaix és més ràpid. És el terme que fa servir tothom aquí.
La plana
Sense ona, encaixada per un galze lateral. Menys comuna a la comarca però present en cases d'una certa època. Demana més pendent que les altres dues.
El mateix motlle, o no encaixa
Aquí ve el que decideix si una reposició aguanta. «Teula corba» no és una mida: cada fabricant i cada època té el seu motlle, amb la seva llargada, la seva curvatura i la seva amplada de canal.
Dues peces del mateix nom però de motlle diferent es poden col·locar una al costat de l'altra i semblar que encaixen. El que passa és que l'encavalcament —el tros que una peça munta sobre la següent— queda més curt del que hauria de ser, i aquest tros és tota la impermeabilitat que té una teulada de teula.
Reposició ben feta
- Peça del mateix motlle, o d'un compatible comprovat a l'obra.
- L'encavalcament manté la mateixa llargada que a la resta.
- Les filades del voltant queden alineades i sense forçar.
- Si no es troba el motlle, es recupera teula d'un altre vessant de la casa.
Senyals que s'han barrejat
- Filades que no queden a nivell i fan escalonat.
- Una zona amb la teula visiblement més clara o més fosca.
- Peces falcades amb morter perquè no seien soles.
- Trossos de teula tallada per omplir buits.
- Goteres que apareixen sempre en aquell tros i amb pluja de cara.
Vols preu per al teu cas?
Explica'ns què li passa i hi anem a mirar sense compromís.
Per què l'encavalcament ho decideix tot
Val la pena entendre-ho perquè explica bastants avaries que semblen misterioses.
Una teulada de teula no és estanca: el que fa és que l'aigua caigui sempre sobre una peça que està per sota de l'anterior, fins a arribar al canal. Aquest encavalcament ha de tenir prou llargada per aguantar dues coses alhora: l'aigua que baixa i el vent que la puja.
El vent és el que mana
Amb pluja vertical, un encavalcament curt aguanta igual. El problema és la pluja amb vent de cara, que empeny l'aigua cap amunt entre les peces. Per això una zona mal reposada pot passar anys sense donar problemes i sortir el dia d'una tempesta amb vent.
I per això la gotera surt sempre al mateix lloc
Quan una reparació torna a fallar exactament al mateix tros, la primera cosa que mirem no és si hi ha una peça trencada: és si les peces d'aquell tros són les mateixes que les del voltant.
Com reposem
L'ordre existeix per no acabar amb un pedaç que es veu des del carrer i que a més no tanca.
S'identifica el motlle
Es baixa una peça sencera i es mesura: llargada, amplada de canal i curvatura. Amb això es busca la compatible, i sovint es troba.
Si no hi ha motlle, es canvia d'estratègia
En comptes de barrejar, es recupera teula d'una part de la casa que no es vegi —un annex, la part de darrere— i allà es posa la nova. El vessant que dona al carrer queda homogeni.
Es prova en sec
Es col·loquen unes quantes sense fixar i es comprova l'encavalcament amb les del voltant. És el pas que evita descobrir el problema quan ja està tot posat.
Es reposa des de baix cap amunt
Sempre en aquest sentit, perquè cada filada ha de quedar per sota de la següent. Fer-ho al revés obliga a aixecar el que ja s'ha posat.
Es fixa el que ho necessita
El ràfec, el carener, les arestes i els vessants més exposats al vent. Al mig del faldó, la teula corba treballa bé pel seu propi pes.
Prova d'aigua
Amb mànega i mirant per sota. En una reposició és ràpid i és l'única manera de no assabentar-te'n al primer temporal.
Nova o recuperada
Les dues són bones opcions i la tria no és només estètica: cadascuna té el seu argument.
La recuperada
Té el color i el motlle que ja lliguen amb la casa i amb el carrer, i en un casc antic això no és un detall. La condició és que estigui sencera i que no es desfulli. Se'n troba, i si l'obra és teva pot sortir de la mateixa coberta.
La nova
Homogènia, amb mides garantides i sense sorpreses de motlle. Destaca els primers anys i després s'iguala. És la millor opció quan es refà un vessant sencer o quan la casa no té una estètica que preservar.
La combinació que sol funcionar
Recuperada a la part que es veu, nova a la que no. És el que proposem més sovint i el que treu més partit del que ja tens.
Què hi ha sota la teula
En bona part de les cases d'aquí la teula no descansa sobre un forjat inclinat, sinó sobre una rajola que van aguantant uns envanets aixecats damunt del sostre. Entre la rajola i el sostre hi queda una cambra.
Això importa per a una cosa molt pràctica: quan hi ha una entrada d'aigua, aquesta cambra la reparteix. Per això la taca apareix lluny del forat i per això, en aquestes cobertes, buscar l'entrada just a sobre de la taca gairebé mai funciona.
On anem
Amb base a Mollerussa, fem teulada de teula al Pla d'Urgell, l'Urgell i el Segrià. Si el teu poble no surt a la llista, pregunta igualment.
Preguntes freqüents
On puc trobar teula del mateix motlle que la meva?+
Depèn de l'època. Els motlles que encara es fabriquen es troben; els antics, no sempre, i llavors es busca teula recuperada del mateix tipus, que té mercat. Nosaltres mesurem una peça teva i et diem si hi ha compatible abans de comprometre res.
Es pot barrejar teula corba i romana a la mateixa teulada?+
En el mateix vessant, no: no encaixen i l'encavalcament queda compromès. Vessants diferents i separats per un carener sí que poden ser de tipus diferents —passa sovint en cases que s'han anat ampliant— sempre que la trobada entre tots dos estigui ben resolta.
La teula vella es pot netejar?+
A mà o amb raspall, sí. Amb aigua a pressió no: el raig arrenca la capa exterior de la peça i la deixa més porosa que abans, que és el contrari del que es busca. Amb la humitat que hi ha aquí a l'hivern, una teula més porosa envelleix més de pressa.
Quants anys dura una teulada de teula?+
La peça ceràmica pot durar molt més que la resta de la coberta: en cases d'aquí n'hi ha de cinquanta i seixanta anys que encara serveixen. El que sol acabar-se abans és el suport i el morter de les trobades, i és el que decideix quan toca refer-la.
També et pot interessar
Et donem preu per al teu cas?
Explica'ns què li passa a la teulada i on és. Hi anem a mirar sense compromís abans de parlar de preu.